L'Arbre de Nadal

En Alsàcia, al sègle 12, apareguèt la tradicion de l'arbre de Nadal.
Començan a decorar los ostals amb brancas copadas 3 jorns abans Nadal.
A l'origina, representava l'Arbre d'Eden, dins los mistèris jogats la velha de Nadal a bòrds del flume Rhin. Se decorava amb pomas estacadas sus las brancas.
En Letonia, lo monde dançavan a l'entorn d'un arbre decorat de ròsas abans de lo brutlar.
Simbòl de la Vèrge, las ròsas èran de la fèsta per decorar l'arbre, e tanben pomas, bonbons e pastissons que semblavan ostias. Las pomas evocavan Adam e Eva, festejats lo 24 de decembre e canonizats per las glèisas d'Orient.

A l'epòca, la glèisa considerava l'arbre de Nadal coma una tradicion pagana e maçonica.
Mai tard, una estela foguèt crincada ennaut de l'arbre, simbòl de l'estela de Betelem que guidèt los pastres e los Reis Mages.
En 1560, moment de la Refòrma, los protestants refusan de representar la Nativitat per una grépia e aiman mai desvolopar la tradicion de l'Arbre que simboliza lo paradís d'Adam e Eva e la coneissença del Ben e del Mal.
L'illuminacion de l'arbre se fasiá amb clòsques d'anogas emplenats d'òli amb un pichon fial de coton.
En França, l'arbre serà menat a Versalhas per Maria Leszcynska, femna de Loís XV en 1738.

tornar
al somari general ?