L'anís
Nom botanic : Pimpinella anisum.

Istoric

L'anís es originari d'Asia, mas exixtís pas a l'estat espontanèu. Èra conegut dels ancians grècs, Pythagore lo presava particularament.

Per Dioscoride, lo melhor veniá de Crèta puèi d'Egipta.

Per Pline " l'anís, verd o secat, deuriá far partida de tot adobament, de tota salsa ". Pels Romans, perfumava lo pan e lo vin.

Al sègle IX, Carlesmanhe ordona que l'anís siá semenat dins los òrts de las bòrias imperialas e dels monastèris.

Al sègle XVII, La Quintinia lo cultiva dins lo Potatgièr del Rei a Versalhas.

Contunha d'èsser cultivat per sos grans e per l'esséncia que se'n destilla en Espanha, en Italia, en Grècia, en Orient-Mejan e dins lo sud d'Occitania.

Utilizacions

Las fruchas son conegudas jol nom de " grans d'anís ", tenon una sabor cauda e sucrada e son fòrça aromaticas. L'òme las emplega dempuèi l'Antiquitat per perfumar lo pan, las còcas e las doçors. Aquesta tradicion de las còcas a l'anís es totjorn plan presenta dins lo sud d'Occitania..

Es l'ingredient indispensable del " pan d'espècias ", mas l'empleg lo mai frequent dels grans d'anís es d'aromatizar diferentas licors en particular lo pastís, l'aniseta, l'ozò, etc

Vertuts

Estimulant
Carminatiu
Antiespasmodic
Diuretic
Galactagòg

En usatge extèrn, se preparava, fa temps, una pasta contra la ronha e los pesolhs.

Mèfi : l'òli essencial, ric en anetòl ven un atupisseire en granda quantitat e pòt, subretot mesclat a l'alcòl, causar accidents nervioses.

Biaisses e astúcias

La podra d'anís, recentament trissada, es requista dins las ensaladas de fruchas.

La planta

Familha de las Ombelifèras.

Es una planta annuala de 30 a 60 cm de naut que totas les partidas son perfumadas.

Las fuèlhas son descopadas e se fan plan finas cap lo som de la planta. Las pichonas flors blancas son portadas en ombèlas compausadas. Balhan naissença als " grans d'anís " oblongs e grisoses, dotats d'una sabor fina e deliciosa.

Tornar al calendièr ?
Tornar al somari ?
Tornar a l'indèx ?