Lo romanin

Romanin : Rosmarinus officinalis.

Del latin Ros marinus : rosal marin, sens dobte perque lo romanin creis sens problèma al bòrd de mar. Se'n manjan las fuèlhas o las flors, balha tanben una mèl fòrt bona.

Lo romanin se marida fòrt plan amb l'anhèl, la feda e lo vedèl, e relèva plan una salsa de tomata. Es una de las èrbas classicas de la cosina mediterranèa en associacion amb l'alh, l'òli d'oliva e la farigola. Fa part de las " èrbas de Provença " amb la farigola, l'origan, la sadrèia e la majorana.

Istoric

Coma un fum de labiadas, lo romanin es originari del bassin mediterranèu, es cultivat tre l'Antiquitat mai per sa flaira que per sas vertuts medicinalas (Carlesmanhe n'impausa la cultura en 812). Apareis dins un fum de racontes fantastics e de legendas :
Los romans l'utilizavan per far coronas amb la nèrta e lo laurièr.
En Espanha : las flors del romanin prenguèron sa color blava per onorar la Vèrge Maria que veniá d'escapar als soldats.
Dins la tradicion crestiana, se ditz que lo romanin viu 33 ans, coma Crist.
Es lo simbòl de l'amor : en Provença, los amoroses pausan un brot en flor a la fenèstra de sa bèla.

Actualament se trapa dins totas las regions temperadas.

Cresenças

Para dels marrits esperits.
Òm ne brutlava dins la cramba dels malauts per rendre l'aire san.
Pendent las grandas epidemias, se'n portava un saquet penjat al còl per se gandir.
Melhorariá la memòria : los estudiants grècs se'n fasián tanben coronas que portavan al moment dels examèns.
Al sègle XVI, l'òli essencial servissiá contra la jaunissa.

Vertuts

Antiseptic, antibacterian, antifongique, anti-infecciós
Estimulant, estomatique, carminatiu
Colagòg, coleric
Emmenagòg
Antitós
Antiraumatismal, antinevralgic
Contra los problèmas circulatòris (en friccions)
Cicatrizant (sommitats floridas)

MÈFI l'òli essencial pòt crear trebolaments del sistèm nerviós, ne cal pas abusar ! Risc de mal de tèrra.

Biaisses e astúcias

Per far broquetas perfumadas, utilizar branquetas de romarin.

La planta

Rosmarinus officinalis
Familha de las Lamiaçadas (o labiadas) coma la sàlvia, la menta, la farigola, etc...)

Arbrilhon vivaç persistent e fòrt aromatic, suls costals calcaris e solelhats.
Nautor de 50 cm a 1 m.
Cambas lenhosas, fòrça ramificadas e quilhadas (per la màger part de las varietats).
Fuèlhas abondantas, opausadas, pichonas, en fòrma d'agulhas, corrrejosas, persistentas, verdas dessús, blanquinèlas dejós.

Flors bilabiadas de doas estaminas, blancas, ròsas o blavas, en gaspas terminalas.

Division per semenason, per mesa en poreta o somesas, varietats nombrosas.

Tornar al calendièr ?
Tornar al somari ?
Tornar a l'indèx ?