Medievalas, occitanas e erètjas
d'aprèp un article d'Anna Brenon paregut dins Occitans !, n° 97 d'octobre de 2000

Se disián Azalaís, Brunissent, Ermessent, Orbria, Alpaís, Arbrissa, Fauressa, Esclarmonda, o encara Barsalona, Carcassonna, Ascalona, Garonna, Tolsana, Bruna, Longabruna o Garriga, o mai simplament Raimonda, Bernarda, Peirona, Arnauda o Guillelma. Las sonavan las Bonas Femnas, las Bonas Crestianas. Femnas ereticas, femnas occitanas e medievalas, part d'una civilizacion particulara, d'una religion crestiana particulara, femnas d'un país qu'endurèt tanben, e en primièra linha, la persecucion.

Religiosas crestianas militantas

Tre que l'eresia es denonciada, a l'Edat mejana, pel poder religiós, abans l'An Mil, las femnas son presentas e activas dins l'afar. Un pauc de pertot dins la crestientat grèca e latina, que lo catarisme es pas un fenomèn sonca occitan. Lo preire bulgar Cosmas, cap a 950, se planhís que, cò dels bogomils, aqueles ipocritas erètges que fenhon la pietat per sedusir las anmas simplas, unas femnas, unas simplas femnas, prenguen lo dreit de presicar e deligar los pecats : aquò es, çò ditz, " digne d'escarni " en citar Sant Paul. Cò dels catars de Renania, cap a 1140, las comunautats persecutadas per l'arquevèsque de Colonha comprenon femnas amai dins lo clergat de Crestians o d'Apòstols : " aqueles apòstols de Satan an, entre elis, femnas, veusas, verges o lor quitas esposas, continentas a çò que dison, e aquò a l'exemple dels apòstols que lor i foguèt permés de menar femnas ". Dins la denonciacion de l'eresia pel poder religiós, la participacion de las femnas es un element bravament agravant.

Daissem los erètges definir lo ròtle de las femnas dins lor Glèisa : los rituals de batejalhas indican cossí lo poder de desligar los pecats lor es estat trasmés amb lo consolament " dempuèi lo temps dels apòstols de Bon Òme en Bon Òme, per que lor Glèisa de Dieu lo mantengue duscas a la fin del monde ". E de Bona Femna en Bona Femna ajusta encara Guilhèm Belibasta a la debuta del sègle 14 " que i a Bonas Femnas coma i a Bons Òmes e elas tanben an aquel poder e se pòt èsser salvats per elas tan plan coma pels Bòns Òmes ".

Al dintre de la Glèisa crestiana catara, lo clergat es mixt. Las religiosas, las Bonas Femnas, an coma sos fraires lo dreit de presicar &emdash; foncion pastorala &emdash; e lo poder de salvar las anmas &emdash; foncion vertadièrament sacerdotala. Lo fait es pro ben excepcional, a mai al sègle 20, per èsser sotalinhat.

L'egalitat entre òmes e femnas al dintre d'aquel clergat es pas çaquelà totala : se trapa cap de femna dins la ierarquia episcopala de las Glèisas cataras constituïdas, del temps de la patz, en Occitania o en Italia. Pas de femna avesque nimai diaconessa. Mas en dreit, aquesta egalitat existís e los documents medievals nos mòstran efectivament Bonas Femnas que presican e balhan lo consolament. Egalitat en dreit doncas, mas tanben reala paritat en nombre dins lo clergat catar occitan. Los estudis estatistics realizats a partir dels registres d'Inquisicion del sègle 13 daissan veire una participacion de las femnas de l'òrdre de 45 % dels efectius. Es de segur una chifra considerabla.

Tornar al Calendièr de l'Avent ?
Tornar al somari ?
Tornar a l'acuèlh ?