Medievalas, occitanas e erètjas (seguida)
d'aprèp un article d'Anna Brenon paregut dins Occitans !, n° 97 d'octobre de 2000

Un evangelisme femenin de proximitat

Present a l'estat latent mas totjorn clandestin dins gaireben Euròpa tota, lo catarisme conéis una implantacion privilegiada dins sas contradas meridionalas : Bosnia, Italia, Occitania. Un vertadièr temps de gràcia a comptar de la segonda mitat del sègle 12 li permet d'installar sas Glèisas, sos ostals religioses e sos rasals eclesiastics per las borgadas dels comtats de Tolosa, Fois e Carcassona, Albí, Besièrs.

Aquí, amb l'indulgéncia dels comtes e sovent lo sosten afirmat de l'aristocracia rurala, tend a constituïr un vertadièr crestianisme ordinari qu'assegura, d'un biais complementari amb lo clergat catolic local, la cura e lo salut de las anmas.

Las damas nòblas son presentas e activas al dintre dels ostals religioses, dobèrts per las carrièras dels vilatges, aqueles polits vilatges fortificats en cèrcles concentrics : Montreal, Laurac, Fanjaus, Sant-Martin Lalanda, Labeceda, etc… &emdash; aqueles castrum/castra (al plural) que son los sols autentics " castèls catars ".

" Aquel biais particularament distinguit de faire son salut ", segon los mots de Joan Duvernoy, s'espandís atal coma un fenomèn de mòda, inspirat de la casta nobiliària, per totas las jaças socialas que vivon amassa al dintre del castrum. Cristianisme de la paraula, lo catarisme passa per aquela forma d'organizacion sociala e d'abitat pròpri a l'Euròpa meridionala, que dubrís un espaci d'escambi e de convivialitat entre los tres òrdres de la societat, que son endacòm mai totalament impermeables. Aicí, dins lo castrum occitan, los que lauran coabitan amb los que combaton e tanben amb los que pregan : lo clergat dels Bons Crestians e de las Bonas Crestianas se meton pas a l'escart del monde coma los monges catolics, mas dobrisson sos ostals religioses sus la plaça publica.

Atiradas per aquela Glèisa crestiana que lor balha reng e ròtle, las femnas nòblas, borgesas, femnas d'artesan e pagesas, sovent al cap d'una vida conjugala plan emplenada, venon assegurar sa salvacion en " se consacrar a Dieu e a l'Evangeli ". Dintran en religion dins las comunautats religiosas cataras del vilatge seun. Dins los ostals femenins de l'òrdre, las Bonas Femnas demòran en contacte amb la societat, la familha, las amigas. Pas de claustre : ne sortisson per vistalhar los ostals e presicar ; se ven las visitar ; i fan venir sas dròllas e sas nebodas. I trabalhan de las mans per viure. D'autras femnas las venon rejónher : orfanèlas, malmaridadas que trapan atal un biais de menar una existéncia digna, en defòra de tota tutèla masculina. D'unas dintran en noviciat. Las mai letradas de las Bonas Femnas, la superiora o la prioressa, lor balhan ensenhament e catequèsi.

Lo catarisme occitan apareis coma un afar de femnas. Es de segur aquel costat de cristianisme de proximitat mercès a l'apostolat de las maires, de las mametas, de las tantas e cosinas que li assegurèt una implantacion sociala prigonda e fervorosa, capabla de resistir a un sègle e mièg de persecucion sistematica.

 

Tornar al Calendièr de l'Avent ?
Tornar al somari ?
Tornar a l'acuèlh ?